Pushkar...genial!

De moment, la ciutat de Pushkar es la que mes m'ha agradat del viatge. Te un encant especial que, ni amb paraules ni amb fotos us podré explicar... Hi ha hagut molts minuts de riures, de complicitat i, també, de reflexió. Aquest poble hi convida. Esta ple de temples! De fet, vam pujar no se pas quants esgraons per arribar a un temple...sort que les vistes s'ho valien...i la gent que trobàvem pel camí també. Encantador... nomes em surten aquestes paraules. Aquí, ens vam apuntar a un sopar jueu. Amb la benedicció de la taula i tot...va estar molt be, divertit! I les nits a la terrassa també ho van ser. Com que no es pot consumir cap classe de d'alcohol en una ciutat sagrada, els nois van anar a comprar birres a una gasolinera de les afores i van portar-les al terrat. Vam riure molt, com sempre. A banda de la ciutat, em quedo amb la mirada i la complicitat que vaig tenir amb un nen que treballava a la botiga de sota l'hotel. Que bonic que va ser quan em va dir "I love you!". Poques vegades he sentit un t'estimo tan sincer. Vam jugar a algun joc...jocs de mans. I, l’últim dia, abans de marxar em va portar un xai (com un tallat) sense que jo li demanes res. El seu tiet em va dir: "Emporta-te'l". Si que ho hagués fet si hagués pogut. Aquí les petites coses se't fan enormes...t'omplen com poques coses t'omplen en la vida normal. No m'estranya que qui hi va, hi torna... jo encara hi soc i ja hi vull tornar! Nomes queda una setmaneta i necessitaria, com a mínim, tres mesos mes! Altra vegada no podem enviar fotos ni vídeos perquè es impossible penjar res. Ho farem una vegada estiguem a Catalunya. No serà el mateix però no hi podem fer mes. Ara estem a Jaipur. Avui a la nit intentarem anar a veure una peli de bollywood que es veu que arrasa: Partner. Aveure si hi ha sort. Avui es diumenge així que moltes coses estan tancades. Nomes hem pogut anar a veure dos palaus de Maharajas. En un d'ells hi hem pujat amb elefant. No cal dir que ens han fotut un bon "palu". Però un dia es un dia no? Els palaus son molt similars. Enormes castells envoltats de muralles. Molts situats dalt de turons. Dins, habitacions...moltes habitacions on hi havia el Maraha i les dotze esposes (una per a cada mes de l'any)...no eren pas putes ells! Mes o menys com ara...les dones no son res en aquesta societat i la Sandra i jo mes d'una vegada ens hem sentit arraconades per això. Els nois no ho tenen tan malament però han de vigilar molt el forat de darrera perquè aquí mes de la meitat son gais... o això es el que se'n interpreta. Dema marxarem cap a Agra. Anirem a veure el Taj Mahal...segur que ens impressionarà...no se si l'edifici o el que haurem de pagar perquè ja ens han dit que ens anem mentalitzant. A tots els llocs, els indis paguen molt poc i nosaltres podem arribar a pagar cent vegades mes. I per veure coses que estan en obres, moltes vegades, perquè ho estan preparant per la temporada alta que comença a l'octubre. Va...ja us en he fet cinc cèntims. Tornarem a escriure abans de tornar! I no prometem fotos perquè sembla ser impossible... Petons a tots!!!