Des de Pushkar...

Ja hi tornem a ser...amb una connexió nefasta però intentant explicar-vos el que va donant de si el nostre viatge. La nit al desert...aprop de Jaisalmer va ser molt especial ja que vam agafar un camell i carregats amb mantes i hamaques vam marxar a dormir al ras. La sensació era molt especial. Hi havia silenci absolut menys el mòbil d’en Pepe on sonaven cançons per animar la nit. Vam marxar amb birres sota el brac i amb moltes ganes de passar-nos-ho be. Cap llum al nostre voltant...nomes un camell que va arribar a altes hores de la nit i, fins i tot, la Sandra i jo vam anar a donar el volt...amb camell... Els nois van anar a saltar les dunes i algun va acabar rodolant. Molt divertit fins i tot amb les quatre gotes que van acabar caient. Va ser una nit d'insomni...de les que no s'obliden d'avui per dema. Res...que si no ho viviu, no sabreu el que es per moltes paraules que podem acabar escrivint. I el dia següent al mati, altre cop a el cotxe i camí cap a Udaipur. Una ciutat idíl•lica tot i que no la vam poder disfrutar degut a la pluja i a les moltes histories que van acabar passant. Allà vam trobar-nos amb en Vikram, un amic fet a un fòrum de viatges... tot un personatge. I altres amics d'en Dev que ens van acabar portant a la discoteca... Em sembla que des de que tenia 15 anys no anava a la disco a les 9 de la nit! Però allà funciona així...a les 10:30 teníem un rikshaw a la porta que ens esperava. I la nit a dintre...ja us la podeu imaginar...ballant musica india amb el nostre moviment europeu...un espectacle!D'entrada érem nomes la Sandra i jo i cap al final van aparèixer mes noies. Això si...les noies no cal que patim perquè els tios perden oli pels tios! I mes d'un va marxar amb la ma darrera el cul per no patir una relliscada. La festa va acabar a l’habitació de l'hotel... Ara ja ens trobem a Pushkar. Fa molt poc que hem arribat a la ciutat sagrada. Encara no us podem explicar gaire res perquè, de moment, nomes hem vist monos. I alguna paradeta d'on segur que en sortirà algun regalet... Amenacem en tornar a escriure! Petons a tots i fins aviat!






A Udaipur ens va ploure i no vam poder descobrir el poble en profunditat. Però si que vam conèixer a gent d'allà.