Un mes sembla molt però viatjant no es res...quina pena...ja nomes queden 4 dies per agafar l'avio i tornar. Però tornarem amb la maleta carregada de bones vibracions, grans aventures i molt coneixement! Ha valgut la pena...ha valgut molt la pena! Reprenem el fil...vam acabar a Pushkar. Per mi el millor...tot i que avui estem a Varanasi i també te la seva tela però m'hi sobra el caos circulatori. Però anem per pams... Quan vam marxar de Jaipur per anar a Agra, Orchha, Kajuraho i Varanasi. Agra era una parada obligatòria ja que s'ha de veure l'impressionant Taj Mahal. Ens van fotre una arrissada amb la pasta que va ser per flipar! Però s'havia de veure... Un gran monument de marbre que nomes mirar-lo desprenia amor i complicitat. Un Maharaja li va construir a la seva difunta dona en homenatge. I ara el cos de la dona i el de l'home reposen dins el monument. Per fora es encantador però per dins dona molt que desitjar. Això es tot el que vam fer a Agra ja que a la nit hi ha molta violència i ens van aconsellar no sortir de l'hotel. El dia següent ens vam plantar a Orchha on ens va ploure...era un poble molt maco...ple de temples i palaus de Maharajas però no el vam poder disfrutar tan com haguéssim volgut degut al temps. I finalment, arribem a Kajuraho, la ciutat del Kama-sutra. Allà vam veure els temples amb escultures del kama-sutra. Algú ho va disfrutar durant la nit. I aquesta mateixa nit, vam anar amb tota una colla a sopar. Allà vam fer amistat amb una parella italiana que, a partir d’aquí, ha fet la ultima part del viatge amb nosaltres. Ara marxarem a sopar amb ells i ens despedirem perquè dema separem els camins. I ens plantem a Varanasi. Aquí hi hem estat dues nits. Aquest mati hem anat amb barca pel riu Ganges...ens hem llevat a les 4:30h per veure com sortia el sol i com la gent anava a pregar i a dutxar-se al riu sagrat. Mes tard, hem anat a veure l'orfenat de la Mare Terea de Calcuta. Ha estat impactant...del mes impactant que hem vist. Ja havíem vist malalties però no havíem estat amb els nens que les tenien. Quan hem entrat, estaven fent classes i les han parat per recebre'ns. Aquests nens son nens amb famílies mooolt pobres que es passen el dia a l'orfenat i van a dormir a casa seva. Ells ens han acompanyat a gairebé tot el recorregut. En una planta hem trobat a nens discapacitats...se'ls veia contents! I on ens ha tocat mes ha estat a una habitació on hi havia uns 8 nens amb diferents malalties. La Sandra ha estat molta estona amb una nena d'un any que tenia la mirada molt trista...no se pas que deu haver viscut. I jo he tingut als braços una nena que devia tenir 2 mesos. Una nena abandonada...plena de butllofes als peus i a la panxa. Plorava i quan l'he agafat ha callat. Necessitava apreci i carinyo...quin greu...me l’hagués endut si hagués pogut. No hem tirat ni fotos de lo tocats que hem quedat. Abans de marxar, quan hem sortit, els nens del primer pis ens han cantat una cançó...i hem sortit al carrer...en silenci...ningú deia res...tothom pensava i, a mes d'un, una llàgrima li queia. No hi ha paraules. L'orfenat en bones condicions. No feia pudor i, a banda de les germanes, hi havia voluntàries. Això no passava a l'hospital de la Mare Teresa de Calcuta. També hi hem estat. Però aquí la pudor ja es notava nomes a l'entrada. Crec que no hi havia suficients infermeres per cuidar a totes les persones, majoritàriament gent gran, que hi havia a fora els patis esperant per menjar. Dins les habitacions, mes d'un avi que no es podia moure i esperava a que l'ajudessin. Tela...avui ha estat un dia de molta tela... I per acabar, hem anat a veure els crematoris. Hem anat a un petit crematori que hi ha al costat del riu Ganges on hem vist com cremaven als morts. Primer, pel carrer, hem vist com en portaven un a cremar. I allà hem vist tot el procés...des de que arribaven fins que els cremaven. N'hem vist algun en un estat avançat...nomes en quedava una cama... I lo fort del cas es que si no es cremen en les 3 hores que dura la cremació, les restes van al Ganges i se les mengen els peixos. D'aquesta manera, diuen que comencen un nou cicle. El problema es quan qui es mor no te diners...li venen una llenya dolenta i, pertant, mai s'acaba de cremar. A qui tampoc cremen son als nens, les dones embaraçades i la gent amb picades de serps. En aquest cas es tira el cos sencer al riu. I podria anar explicant però ara toca reflexió... i dema 31 hores de viatge en tren per arribar a Bombay on el dia 30 agafem l'avio de tornada. Segurament no tornarem a connectar-nos així que ens veiem a la tornada!!! Salut i molts petons a tots!!!
